divendres, 10 d’agost del 2007

Trilogia de Nova York

Ahir vaig acabar de llegir la Trilogia de Nova York, d'en Paul Auster. Fa anys que l'havia llegit però aleshores em va descol·locar. Mentre el llegia no era conscient del què estava fent. Aquelles pàgines atapeïdes feien que contínuament m'estigués preguntant què era aquell artefacte que llegia. Me'l vaig acabar empès per l'instint però sense arribar a entendre'l. Mai no vaig fer-me meves aquelles històries.
Ahir me'l vaig tornar a acabar i em va semblar haver entès. Paul Auster ens presenta tres històries independents amb punts en comú (Ciutat de Vidre, Fantasmes i L'Habitació Tancada) . Per començar s'estructuren com històries detectivesques, però no ho són, en què l'observació dels protagonistes va conformant els relats i l'autor pren diversos jos, és protagonista-narrador, notari de la realitat i fins i tot apareix com un dels personatges provocador de l'acció. També trobem punts en comú en el desenvolupament perquè en el darrerhi apareixen personatges i situacions dels anteriors. Les històries són rodones, però hi ha escletxes que impedeixen que siguin tancades. Aquí és on rau l'interès de la Trilogia perquè Auster quan insisteix en la naturalesa real de les històries no fa més que fer-nos-en dubtar. Tot i la seva aparença de relats sòlids i impermeables, l'autor vol que ens adonem que està jugant amb nosaltres, amb el llenguatge i amb la literatura. El llibre adquireix la seva dimensió quan et deixes endur pel joc, entrar en l'absurd i capficar-t'hi. Aleshores pren sentit.

És necessària una predisposició especial per llegir la Trilogia de Nova York. Hem de saber que no estem davant d'una història plana sinó que hi ha infinitat de lectures, o si més no, això és el que Auster vol transmetre. Des del nom dels personatges fins les mútiples referències literàries, aquest és un text que reivindica una sèrie d'autors i obres. Les explícites, perquè formen part de l'acció, el Quixot de Cervantes i Bartleby de Mellville. Em quedo amb Bartleby, l'escrivent. Llegiu-lo.

Recomano, doncs, la segona lectura de la Trilogia de Nova York. I a partir de la segona, la tercera i la quarta...