Avui és 17 de març de 2018. Fa 80 anys els aviadors de l’aviació italiana llançaren gairebé 50 tones de bombes sobre Barcelona, amb espais de temps irregulars però constant durant 3 dies, entre el 16 i el 18 de març. Moriren un miler de persones, i mai sabrem el nombre de ferits físics d’aquell acte terrible. Avui ho hem recordat al Raval, a la plaça de Joan Amades un dels espais castigats junt amb molts més de la Ciutat i de Ciutat Vella, on moriren unes 300 persones.Ha obert la tanda de commemoracions l’Associació de l’Illa de Robador-Picalquers-Roig, homenatjant a la Marina Asensio, veïna de 88 anys del carrer d’En Roig i posteriorment en Manel Aisa (Ateneu Enciclopèdic Popular) i en Bernat Pizà (Associació d’Aviadors de la República) ens han contextualitzat els bombardejos i ens han explicat els esdeveniments d’aquells dies fatídics. Aquest acte estava organitzat per la Taula de Memòria Històrica i Democràtica del Districte de Ciutat Vella.
Els actes han estat presidits per la nova placa de memòria, situada en el mateix lloc de l’antiga, que va ser aconseguida juntament amb la recuperació de la font de la plaça gràcies a la lluita veïnal, i que està instal·lada en una paret en la que encara hi són ben present les marques de la metralla de les bombes d’aquells dies.
Crec que és necessari explicar perquè hem canviat la placa, que és un acord de l’esmentada Taula de Memòria. La primera motivació ha estat millorar-ne la lectura i visibilització. L’anterior placa era molt fosca i les lletres es formaven mitjantçant buits en la seva superfície, i no destacaven prou amb el fons de la paret, cosa que feia que fos molt difícil llegir el que hi deia. Amb la nova placa la visibilitat està assegurada i el contrast del blau amb el blanc faciliten la lectura a una certa distància.
La segona motivació per al canvi de la placa ha estat modificar el text, ampliant-ne la narració històrica per incloure l’autoria del bombardeig. Una acció de guerra no és un fenomen meteorològic, de vegades inevitable i on la responsabilitat humana és més o menys imputable. Un bombardeig és resultat d’una decisió política que no podem amagar i que l'explica, i per això el text que es llegeix a la nova placa diu “En memòria de les víctimes dels bombardejos comesos per l’aviació feixista italiana, aliada de l’exèrcit franquista, al març de 1938 a Barcelona”. Amb aquest text contextualitzem i expliquem el bombardeig i la guerra de 1936, i li donem la seva dimensió internacional.
El 12 de març de 1938 l’Alemanya nazi s’annexionava Àustria per al seu projecte de Reich. Aquesta acció dinamitava definitivament, i de nou, la política europea i situava Adolf Hitler com la peça clau del futur del món.
Benito Mussolini era un aliat imprescindible per a Francisco Franco, però hi volcà molts més recursos des del primer moment, tant humans com econòmics: el Duce presentava la seva participació a Espanya com si fos pràcticament una guerra italiana, on va enviar més de 80.000 militars en diversos cossos durant els 3 anys de guerra. Tanmateix l’acció del 12 de març de 1938 va enfurismar Benito Mussolini, que es va creure desplaçat en el tauler de la geoestratègia europea i va decidir realitzar una acció exemplar i de força que havia de demostrar la força de la Itàlia feixista, i va decidir bombardejar Barcelona com mai abans s’havia fet en una ciutat europea: atacs aeris indiscriminats a la població civil, sense cap objectiu militar, durant 3 dies i en intervals canviants per tal de tornar boja la rereguarda. Aleshores Barcelona era la capital de tres governs republicans: Estat Central, Generalitat i Govern Basc. Era, per tant, la ciutat referent de les esquerres mundials, i la punta de llança contra el feixisme. D’aquí l’ordre directe de Mussolini amb un telegrama urgentíssim del 16 de març: “Iniziare da stanotte azione violenta su Barcellona con martellamento diluito nel tempo”. D’aquí la importància de modificar el text de la placa: contextualitzar i explicar la història i anar més enllà d’assenyalar els punts de memòria.
